Home Articles d'opinió Temps d'emprendre

Buttletí

Nom...:

E-mail:

Temps d'emprendre PDF Imprimeix Correu electrònic
Diumenge, 19 de Octubre de 2008 21:10

La necessitat aguditza l'enginy. Bastant hi ha d'això quan, en època de fort creixement de l'atur, proliferen els projectes d'autoocupació


Fer-se autònom és, per a molts de qui ingressen en l'atur, una opció en temps de crisi. És una forma de generar ingressos quan no es troba treball, però també una opció de risc. Perquè l'essència d'emprendre és arriscar, i no sempre tots qui es fiquen en això són conscients de la seva magnitud. En aquest nombre del nostre suplement ‘Economia i Negocis’ analitzem el fenomen dels projectes d'empresa que van néixer arran d'una situació d'atur. Ho fem en un context d'alça de l'atur, on el Govern acaba d'incrementar fins al 60% la quantitat màxima de la prestació d'atur que algú pot cobrar de cop amb la finalitat d'establir-se com treballador per compte propi.

Capitalitzar l'atur és una fórmula a l'abast de qualsevol que perdi el seu treball. Presumiblement anirà a més. Segons dades del Departament de Treball, el nombre d'expedients amb persones que van capitalitzar part de la seva prestació d'atur per a establir-se com treballadors per compte propi va augmentar a Catalunya en un 18,5% entre els anys 2006 i 2007, passant de 11.810 a 14.000. El percentatge podria ser molt més engruixat a la fi del present 2008, a tenor de les xifres d'atur, que en el Camp de Tarragona i Terres del Ebre acumulaven el passat mes d'agost un increment interanual del 40,96%.

Davant aquesta situació, sobra dir que emprendre per necessitat no és el mateix que fer-lo per vocació, encara que el resultat final pugui ser brillant en ambdós casos. Sovint, algú que munti un negoci per necessitat sofrirà molta més aversió al risc que un altre que ho faci creient fermament que allí hi ha una oportunitat de negoci inexplorada i amb potencial de creixement. Però la confiança no ha de ser confosa amb temeritat. Un projecte mal plantejat, amb un pla de negoci inexistent i un estudi de mercat fet a cop d'intuïció i ‘olfacte emprenedor abocarà, sense remissió, al fracàs. I això val per a tots. Per a l'emprenedor nat i per a aquell que només busca sobreviure.

Buscar ajuda –que la hi ha, i molta, i desinteressada en molts casos– no només és aconsellable, sinó necessari. Acudir a qualsevol de les institucions acreditades perquè assessorin a l'emprenedor en el seu pla de negoci i els primers passos administratius pot estalviar molts fracassos. S'està fent, i s'està fent bé. Però, després dels primers passos, vénen els segons. En la majoria dels casos, aquests passos es traduïxen en necessitat d'inversió. I és aquí on l'emprenedor, respongui al perfil que respongui, acostuma a estar molt sol. Poc crèdit privat, però poc també de públic. Potser seria un bon moment perquè les Administracions comencessin a concentrar-se en això. Almenys, mentre duri la tempesta.

 
 

Segueix-nos

Twitter



JCI EC 2011

JCIBOOK.NET